València
T’estime!
A tu no
carallot...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Jo també m'estime València... la meua València i la de tots aquells que li tenen el respecte que se li ha de tenir!
ResponEliminaS'ha d'estimar a qualsevol cosa, a qualsevol persona animal, ésser viu.
ResponEliminaRepartir amor és una meravella,
una abraçada, Irina
Un bonic homenatge! No podran fer-los callar per massa temps...
ResponEliminaJo també estime València. Estime el meu país per damunt de totes les coses. La meua terra, la meua gent: El meu País. Els nostres Països. Estimem per damunt de qualsevol cosa. Estimem i sempre amb un somriure als llavis. Solament així demostrarem que als carallots no.
ResponEliminaUna abraçada des de terra ferma.
Compteu amb mi.
ResponEliminaAi, que m'has fet riure i tot! jeje
ResponEliminaJo m'estimo la meva terra, la meva llengua, la cultura i la gent. I sobretot m'estimo la llibertat!
I per si no havia quedat prou clar, la meva terra va de Salses a l'Alguer i de Fraga a Guardamar.
... i tant que estimem València, i ses Illes i s'Alguer i les comarques del nord i de ponent...
ResponElimina