diumenge, 6 de febrer del 2011

De Tu...










De Tu

el perfum del teu enyor,

la lluna de la teva mirada,

les carícies que es van

fer estels, per volar

sempre més...,

el poema de les mans,

el vers del silenci

quan tots dos respiràvem,

i l’eco de la solitud

que m’has deixat...

a

onatge

4 comentaris:

  1. Preciosa manera de parlar de l'enyor d'una persona estimada. L'éssència de l'amor és difícil d'oblidar.

    ResponElimina
  2. No hi ha res millor que un amor sincer i carinyós.
    Una abraçada, Irina

    ResponElimina
  3. D'aquest poema m'agrada tant el que es diu com el que no es diu, allò que es silencia i només s'intueix. Darrerament t'hi estàs abocant, a la poesia, amb tota la teva essència.
    Una sincera abraçada.

    ResponElimina