Respiro i sospiro
i tot fa el gran buit...
Mans buides
en un temps ple.
El fruit del tot.
Ni gana ni desgana.
Aigua clara i forta.
La mà va escrivint
al seu aire, busca
el seu ritme...
I les paraules fan
la dansa més bella
de totes les danses
que es fan i es desfan...
Una mà en una altra mà,
un cor i un cor, dos cors
en un sol batec...
onatge
és incrïble la manera amb la que saps despullar les paraules i la manera amb la que dius tant en tant poques frases.
ResponEliminaEt felicito i espero anar llegint poemes tant preciosos com aquests.
Una abraçada, Irina
Qui es ressiteix a ballar la sardana de les paraules?
ResponEliminaLes teues paraules si que saben ballar...
ResponEliminaAcabes de demostrar com el moviment de la dansa es pot reflectir a les paraules. I de molt bona manera. És una dansa suau, lenta i bonica, la teua.
ResponEliminaUna salutació
Irina sempre dic que no sé escriure, només embasto paraules amb fil de sentiments...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Hola Maria, ballen el ball que els posen...
ResponEliminaDes del far una abraçà.
onatge
Hola Olguen tu que llegeixes amb bons ulls.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge