He tingut d’esperar més de dues setmanes, però finalment ja tinc L’esbós de Sílvia Bel. El llibre s’acompanya d’una cremallera sense cosir ni està afermada enlloc, al final del llibre hi ha cinc pàgines on diu Espai per la teva llibertat, jo me pres la meva llibertat obrint la cremallera i no sé si ha sortit o entrat, però a mi m’ha suggerit això...El poema de la Sílvia que du per títol L’esbós és aquest.
Esbosso quatre ratlles
en un full blanc que dorm
a dins d’un llibre negre.
Esbosso imperfeccions.
Escuma entre els dents
si esbosso quatre mots
a dins d’una peixera.
Si esquerdo la peixera
s’esquerden els mots.
Em quedo la peixera.
Hi esbosso quatre gots.
Direu, perquè vull gots
a dins d’una peixera...?
Per beure aigua i prou
ja en tinc la casa plena!
M’empasso quatre glops
filtrats per l’enrenou
d’uns ulls blau turquesa.
Trontolla la vorera.
Trontolla el vidre i jo.
Aboco aquests records
a dins la calaixera
on guardo amb clau les pors
i els somnis d’una nena.
Rescato alguns dels mots
de la llibreta verda.
Tenia sols tretze anys
i una consciència plena
d’un amor nou dins meu
que no duia etiqueta.
Em vaig tallar els cabells
no vaig guardar cap trena.
Tenia sols setze anys
quan vaig fer lluna plena.
I el temps va anar passant.
Em vaig tornar sirena
per esquivar el dolor
dissolt a la peixera.
Esbosso aquest dolor
dins la llibreta negra.
Esbosso imperfeccions.
Estimo amb cremallera.
I em gronxo en els petons
del parc de l’oreneta.
Petons de tants sabors
dins la llibreta verda!
Esbosso les olors
d’un cos de dona estesa
dormint al fons del llit.
Em vull quedar desperta!
Escric per no dormir
a dins la calaixera
on tot es torna fosc
si tanco la llibreta.
D’esquena als corrents
bussejo a la peixera.
L’esbós dels meus records
com darrer poema.
L’esbós d’una sirena.
Sílvia Bel
L’esbós
és d’una obra acabada,
però amb vida pròpia,
que muda, que plora
que riu que somia
que vola amb els
peus a terra...
Ets la tendresa
feta dona en un
món indòmit
i masculí, però
la terra és femenina.
He obert la teva
cremallera perquè
tu l’hi has deixat,
he vist la nuesa
de la teva profunditat,
la rebel·lió contra tot
el que està estúpidament
ESTABLERT...
L’esbós
ets tu, és la peixera
on hi naveguen
les metàfores,
on cada vers és
respir i enyor.
La teva platja on
hi ets petxina i viatge.
Esbosses la besada
entre llavis muts...
onatge
És curiós. He llegit:
ResponEliminaL'esbós
és d'una obra acabada,
amb victòria pròpia...
PS: Sílvia Bel és germana de la poetessa Joana Bel, i filla, doncs, de la poetessa Maria Oleart?
Sílvia Bel
ResponEliminaOnatge! M'has posat la pell de gallina amb les teves paraules. Moltes, moltes, moltes gràcies per obrir la cremallera en llibertat!
T'he volgut deixar aquest comentari al bloc, però no m'ha deixat. Així que te'l faig arribar per aquesta via.
Una abraçada,
S.
Hola Jordi, no et sé respondre les preguntes de parentesc.
ResponEliminaI pel que fa al llibre, sí, la veritat és que m'ha agradat molt.
Des del far una abraçada.
onatge
Ostres, vaig anar a la presentació d'aquest llibre ahir! Em va agradar molt i el teu poema també, onatge!
ResponElimina