Història, ets tu?
Caram noia
t’has deixat
i t’han escrit
de tantes maneres...
Llàstima que sempre
ets de qui l’escriu
i de com t’escriu.
Mai no ets tu mateixa.
Algun dia hauràs
de donar un cop
de puny damunt de
la taula, i dir
que ja n’hi ha
PROU!
onatge
je, je, je... ja tens raó ja, però aquest és un desig impossible... es continuarà deixant.. no serà que és catalana, ella com nosaltres?
ResponEliminaTé massa proxenetes aquesta història; potser, com tu dius, haurà de fer un colp on siga perquè la deixen ser com és.
ResponEliminaSalut i Terra
Tot el que dius és completament cert. ja que la nostra història és la que decideix el nostre destí amb petites pinzellades dels nostres somnis.
ResponEliminaUna abraçada, Irina
A Egipte la història està donant un cop de puny a la taula com feia dècades que no es veia... I no tan sols a Egipte... Veurem, però, com tu dius, qui acaba escrivint el tractat definitiu.
ResponElimina