L a tarda
és un esquelet
sense sol.
Un aire
que talla.
El fred
contra la paret.
La tarda
és un cafè curt
però amb cos,
una cançó
dels Verdcel,
el silenci de
les portes tancades...,
l’encens que crema
i dansa amb l’aire.
La tarda
és l’espina de l’enyor,
l’ocell que canta,
el cop de porta
de la veïna,
la gateta que miola...
onatge
El sol hauria d'estar a tot arreu. :)
ResponEliminaLes tardes són com una vall on hi pot ballar l'eco.
Les tardes són com un bosc on s'hi allibera l'esperit.
Hi han tantes tardes com dies!
Impresiona aquesta tarda d'ulls de gata.
ResponEliminaEls primers versos són durs, molt bells. I valents.
ResponElimina