Tinc fred als peus,
no pas al cos
ni a l’ànima,
sento la teva abraçada,
els teus llavis
en els meus,
i cada carícia
com un poema...
És tan llarga la nit
quan no hi ets.
El cel sembla un desert
sense estels...
a
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bon dia, Onatge.
ResponEliminaNomés fred als peus, i ja és suficient per a no poder dormir. L'enyorament fa plorar el poema però, amb aquesta serenor! M'agrada.
Una abraçada des del delta.
Hola maijo, és veritat, sempre acostumo a tenir els peus calents i el cap fred... De vegades canvio d’atmosfera... però els mitjons sempre me’ls poso als peus...
ResponEliminaDes del far una abraçada esventada.
onatge