El teu balcó
resta buit i trist,
t’enyora, l’hi vas
deixar penyora
dels anys viscuts.
El balcó testimoni
de vida, la processó
per setmana santa,
camí cap a
la casa gran...,
sempre de cara
a la festa Major,
al concert i la
diada dels castellers.
El balcó sempre
és personal i intransferible.
Quantes vegades
recolzada a la barana,
només ell coneix
els teus pensaments...
Ara el teu balcó
resta buit,
sense plantes,
sense cap flor.
Sempre de cara
a la biblioteca.
Ara la buidor
del balcó és
metàfora i cançó.
Hi ha moments
que encara et sent
recolzada a la barana.
El balcó forma
part de la
teva vida...
onatge
Sé d'algú que també va tenir un balcó semblant al del poema, que hi va passar els millors anys de la seva vida, recolzada a la seva barana, que hi somreia i que hi plorava, i que de tant en tant torna al mateix carrer per contemplar-lo una estona.
ResponEliminaPodríem dir que els anys passen, però que els balcons perduren...
Una abraçada.
Jo també tinc records d'un balcó, m'agraden els balcons.
ResponEliminaUna abraçada.
Galionar, aquest no és el teu balcó, però passant pel teu balcó em van venir aquestes paraules al cap...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Carme a mi els balcons també em fascinen, i si són de poble encara més.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge