divendres, 25 de febrer del 2011

Respiro i sospiro...








Respiro i sospiro

i tot fa el gran buit...

Mans buides

en un temps ple.

El fruit del tot.

Ni gana ni desgana.

Aigua clara i forta.

La mà va escrivint

al seu aire, busca

el seu ritme...

I les paraules fan

la dansa més bella

de totes les danses

que es fan i es desfan...

Una mà en una altra mà,

un cor i un cor, dos cors

en un sol batec...

onatge

7 comentaris:

  1. és incrïble la manera amb la que saps despullar les paraules i la manera amb la que dius tant en tant poques frases.
    Et felicito i espero anar llegint poemes tant preciosos com aquests.
    Una abraçada, Irina

    ResponElimina
  2. Qui es ressiteix a ballar la sardana de les paraules?

    ResponElimina
  3. Les teues paraules si que saben ballar...

    ResponElimina
  4. Acabes de demostrar com el moviment de la dansa es pot reflectir a les paraules. I de molt bona manera. És una dansa suau, lenta i bonica, la teua.

    Una salutació

    ResponElimina
  5. Irina sempre dic que no sé escriure, només embasto paraules amb fil de sentiments...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  6. Hola Maria, ballen el ball que els posen...

    Des del far una abraçà.
    onatge

    ResponElimina
  7. Hola Olguen tu que llegeixes amb bons ulls.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina