dissabte, 26 de febrer del 2011

Poema, vaixell de paper...











Poema, vaixell de paper

abraçat pel mateix mar.

Els versos no tanquen les ferides

però calmen soledats.

Encenen un foc pel fred.

Són la carícia en l’absència.

Traspassen portes i muralles.

Són l’almívar pel dolor...

El paper és coixí i abraçada.

La metàfora és aigua i és set,

és ofec i és vent,

és viatge i estel,

arribada i naufragi...

onatge




2 comentaris:

  1. Els poemes són una porta per on podem buidar el cor d'angoixes, quan ja no ens n'hi caben més. Potser per això hi ha persones que no podríem viure sense ells.
    Una abraçada i bon diumenge.

    ResponElimina
  2. Hola Galionar, els poemes són com una fórmula magistral receptes d’herbolari... Aire per respirar, viatge, sentiments a sol i serena...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina