diumenge, 27 de febrer del 2011

No em busquis...














La fotografia original, és d'una meva

amiga, jo només l'he destrossada...


No em busquis

entre la multitud,

estic amb el silenci,

a la platja de

les no promeses,

amb el far que

abraça les barques

fins a bon port.

Estic amb les paraules

i un llibre a les mans.

No em busquis ni

a missa de dotze

ni de tretze...

Estic amb els ocells

i els arbres que sempre

són sincers i fidels.

Amb la lluna que

sempre té un

plat a taula.

En la profunditat

de la metàfora.

En les baules

que uneixen però

no esclavitzen...

onatge






4 comentaris:

  1. Segur que estàs en "la profunditat de la metàfora", només des d'aquest lloc pots crear aquests magnífics poemes.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Hola Montserrat, de vegades les paraules són com una metzina, estels que enlairen, la gavina que ens fa volar deixant les pedres ran de camí...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  3. On estàs ha de ser un lloc bonic, perquè les teves paraules destil.len serenor.

    Salutacions,

    ResponElimina
  4. Vull perdrem en aquest lloc, però no el trob.
    Una abraçada!

    ResponElimina