diumenge, 20 de febrer del 2011

Moixaina marina...













A
cada petxina

un poema.

Quan t’arribin

a la platja,

no les facis esperar...


A la platja cada vers

deixarà la seva empremta.


Treure’ls la sal

dels llavis, amb

cada besada

pètals de la

rosa dels vents...


Amb cada petxina

una moixaina marina...


onatge

3 comentaris:

  1. Gràcies pel comentari i per la visita.
    Com sempre, fabulosa poesia.
    Salutacions des de Lleida.

    ResponElimina
  2. Una deliciosa moixaina marina.
    Quan una s'arrecera a la calanca esquerpa, la carícia de l'onatge és un regal. Una manyaga, una moixaina marina, que et fan somriure i deixen als teus peus curculles escantellades i cargols escrostonats que et parlen de tempestes i de vents que es congrien mar enllà.
    una moixaina que t'emplena les mans d'escuma de rosada.
    Gràcies per tan bell poema i tan encoratjadora moixaina marina.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt la teva moixaina marina.
    Una abraçada des de l'altre costat del mar!

    ResponElimina