Dóna’m fred
per encendre’n
un bon caliu.
Dóna’m pluja
sense tempesta
i serem vida
des de les arrels.
Silenci a petites dosis,
sense sucre ni cullereta,
he dit silenci,
net, sol, en estat pur.
Donem-nos tot
els que ens vulguem
donar...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La generositat és una de les coses més boniques de la vida.
ResponEliminaUna abraçada, Irina
La llibertat de donar és amor, és un manament, és un principi de vida. Aquest poema és directe, ben estructurat, perfecte...! Aquest poema és pura essència.
ResponEliminaUna abraçada.
I sobre tot sense presses...UN PLAER!
ResponElimina