diumenge, 7 de març de 2010

L'home caducat...


Vagi per endavant que no estic d'acord ni comparteixo les coses i els sentiments per un dia. Per això no m'agrada ni el dia de la dona, ni el del pare, ni el de la terra, ni el de la lluna... La convivència i la vida és el dia a dia. Però amb aquest petit poema vull donar un alè de caliu i amistat a la Dona. Cada dia és 8 de març.


Allibera't dona
i no pareixis
cap més home
que t'esclavitzi.

No deixis que
et facin ser
només un sexe,
tu, ets un Tot.

No deixis que
la immaduresa
masculina
atrofiï la teva
naturalesa femenina.

Un home ha de
saber llaurar i sembrar,
qui només llaura,
tan sols remou vida,
no se'n pot
esperar cap fruit.

Que la teva
llibertat dona
no et faci esdevenir
la mediocritat
de l'home caducat...

onatge

14 comentaris:

  1. Hi ha dies que només serveixen per al consumisme, com el dia del pare, de la mare, dels enamorats o de l'ai, ai, ai... Però el dia de la dona ens serveix per recordar-nos, no solament als homes sinó també a les dones (de vegades som nosaltres mateixes que ho oblidem), que el camí continua, que encara no està tot fet.
    Gràcies pel teu poema.

    (M'agradaria saber com fas per utilitzar aquesta lletra diferent de les que blogger t'ofereix, ja vinc observant que ho has fet altres vegades i no sé com aconseguir-ho).

    ResponSuprimeix
  2. El dia seria de les dones si fossin els homes que canviin les coses quotidianes i, seria també el dia de les dones quan no ens calgui dir ni dona ni home, només persona...
    Gràcies pel poema...i per l'alè!

    ResponSuprimeix
  3. Novesflors Cèlia, estic d'acord encara queda molt camí. I és veritat, a mi m'agrada parlar de dona-persona.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Encara queda camí i estic totalment d'acord amb Noves Flors que a vegades nosaltres mateixes ens oblidem de fer-lo, aquest camí.

    Un poema amb molt a força, onatge, gràcies!

    ResponSuprimeix
  5. Gràcies, onatge!
    Però si queda molt camí encara! I camí per fer plegats!

    ResponSuprimeix
  6. El teu poema m'agrada molt.Vull demanar-te el permis de poder-lo llegir diumenge proper a un altre recital després de la visio' d'una pelicula en català(dient que és el teu, Onatge o...)

    El nostre recital dedicat a les dones i a la poesia,cau sempre de dilluns perquè s'anomena I lunedi con la poesia.Però estic d'acord amb tu que no hi ha de ser un dia especific per portar respecte a les persones , a la terra, als animals...
    una abraçada a tots

    ResponSuprimeix
  7. Arribarà potser el dia en què no caldran aquest tipus de reivindicacions? Arribarà potser un dia en què no quedaran dones més masclistes que els mateixos homes que les esclavitzen? Això, amic meu, tan sols ho sap el vent...
    Però saber que hi ha persones com tu, sensibles en aquest tema, fa reconciliar-se amb el món i obre una porta a l'esperança d'un futur millor.
    Del poema, em quedo amb l'última estrofa, que n'és la síntesi i l'ànima.
    Una abraçada de persona a persona.

    ResponSuprimeix
  8. Hola Onatge! estic d'acord, "el dia de...", no és més que una altra etiqueta prescindible; ara bé, de tot se'n treu alguna cosa bona: per exemple, aquest poema, que m'agrada molt. Un bon missatge per ser llegit per tothom. Una abraçada, i felicitats pel blog!!
    Silvia-allan

    ResponSuprimeix
  9. T'estic agraïda per les teves paraules i la teva mirada a un nou SER de la dona. No hauríem de mirar-nos com l'oposat a l'home (i menys el caducat) sinó com una realitat independent i única, amb una forma particular de ser, i no de fer o tenir. El camí és infinit.

    ResponSuprimeix
  10. Una dona lliure és capaç d'estimar infinitament sense restriccions.
    Una abraçada!!

    ResponSuprimeix
  11. Fantàstic, el contingut d'aquests versos! Però deuen portar un missatge subliminal, perquè només llegir-los he corregut a la nevera per mirar la data de caducitat dels iogurts.

    Una vegada més, gràcies. Ets un bon amic.
    maijo

    ResponSuprimeix
  12. Com m'agrada dotorejar per la red i trobar tresors com el teu poema!
    És cert, en un dia es fa poc, pero passet a passet es fa camí, així que no deixem de caminar.

    Salut!

    ResponSuprimeix
  13. Des del que entenc penses igual com jo. Cap dia especial per a home i dona separadament.
    Hi ha molts països on una dona no es considera una persona. Això no és el cas als nostres països. Al meu pais una dona ha estat capaç de votar i participar a la vida educativa a l'any 1901 i política des de l'any 1906. Abans de la independència:) Bon poema.

    ResponSuprimeix
  14. Fanal blau, és veritat encara queda MASSA camí, des de la relació personal, la laboral..., la de la religió...

    Lliri blanc gràcies també per ser-hi. Ja t'he enviat un correu.

    galionar, encara vivim en un món que l'hem de despullar d'hipocresia, d'estupidesa, d'egoisme, de manca de sentit comú, entre d'altres...

    Sílvia gràcies per venir.

    Mònica comparteixo tot el què dius.

    Violant, gràcies per ser-hi.

    Maijo, saps que estàs a casa teva.

    Xica, m'has fet sortir els colors amb això de "tresor", de fet només són quatre paraules mal abrçades que haurien de ser normals com el vent o l'aigua la lluna o el sol.

    Merike, gràcies per venir, estic d'acord amb tu i tot el que s'ha dit, encara hi ha MASSA masclisme.

    I si em permeteu em resulta xocant que cap home si ha vingut no hagi deixat cap paraula.

    Una gran abraçada per TOTES vosaltres.
    onatge

    ResponSuprimeix