dimecres, 3 de març de 2010

No...

No

ara
després
espera’m
demà
com
perquè
potser
segurament
de res...

Ningú
quasi
tothom
llengua
llarga
bruta
arrelada
afusellada
primmirada.

Tu
jo
aquell
l’altre
com
quan
perquè

bufetada
carícia
alè
respirar
sincer
ofec
primer
últim
segon
tercer
cua
fila
índia
esgarrapada
seducció
color
llum
cadenes
no sempre
no
polític
minusvàlia
mental
aprofitat
cara girat
fals
venut
cobrat
pudor
corromput
coixí
ben
pagat
gos
de l’amo
partit
negoci
lladres
camisa
corbata
despatx
amic
terreny
reclassificació...
miopia
poble
fum
cremat
paraigües
plou
sempre
mullat
martell
claus
creu
baixar
venerar
ulls
tapats
espermatozou
partit
només
un meta
naixement
parida
gràcia
dents
fera
mossegada
paella
mànec
foc
cendra
ajuntament
fum
fum
fum
prou!

onatge

6 comentaris:

  1. et convido a dir-li adéu!
    ...Comment te dire adieu...

    http://www.goear.com/listen/6c29eb3/comment-te-dire-adieu-jane-birkin

    saluuuut
    ;)

    ResponSuprimeix
  2. Carme, el teu somriure és poema i metàfora...

    Joan gràcies per la convidada, l'he escoltat vàries vegades.

    galionar no sé si has volgut dir
    rovellons
    melons
    petons
    fresons
    rodons
    móns
    cordons
    pantalons
    reblons
    tomacons
    mitjons
    fogons
    glaçons
    trons
    porticons
    porrons
    palmons
    rosegons
    xampinyons
    panellons
    pulmons...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. Ets un fons d'armari de paraules!!!! Molt original.

    ResponSuprimeix
  4. Mònica, gràcies, però no sóc res, només tal com raja...

    Salut.
    onatge

    ResponSuprimeix