m’ensenya les dents...
Camino entre vents.
Somric content.
L’amor no es pot
deixar en herència,
s’ha de compartir.
Les fulles de vida
han anat caient a les flames
i ara tinc cendra de vida,
cendra lleugera com el vent
que du la vida.
La durícia ha conquerit
la tendresa dels meus llavis.
Avui semblen una ferida resseca
a la brisa del temps...
onatge
Onatge, les durícies del temps te les guariran, sens dubte, els petons que la brisa del demà et portarà, i els teus llavis recuperaran la suavitat dels pètals de la rosa (sense espines).
ResponEliminagalionar gràcies pels teus bons desitjos.
ResponEliminaSalut i roses.
onatge
I Onatge, de vegades hem de buscar remeis més ràpids, una crema de cacau o vaselina pot anar bé, però lo millor, fer llargs i tendres petons.
ResponEliminaPetoneeeeeeets!
maijo
maijo, sóc partidari dels remeis naturals, sempre aplico allò de: si et fa mal posa-t'hi fulles, això sí, fulles catalanes...
ResponEliminaSalut i fulles.
onatge