diumenge, 14 de març de 2010

Territori, cultura i societat.


M’agrada passejar per les llibreries, i en un d’aquestes passejades, vaig trobar aquest llibre Territori, cultura i societat, del senyor Josep M Boixareu, editat per Malhivern. Reconec que no coneixia ni el llibre ni el seu escriptor. Però em fullejar-lo alguna cosa em va dir que l’havia de comprar. Encara no l’he llegit tot, però resulta apassionant, suposo que degut a la passió que hi va posar el senyor Boixareu quan el va escriure. En un dels apartats diu:


El plaer de la lectura.

La teràpia Poètica.

Ara que les campanes toquen a festa, que els cors s’eixamplen, les ments reflexionen i les treves haurien d’ésser respectades, voldria convidar el lector a gaudir d’un plaer poc reconegut globalment però que està a l’abast de tothom: el de la lectura. Perquè, amic lector, malgrat que tu ja ho siguis pel sol fet d’estar llegint aquestes ratlles, has comprovat a fons el plaer de la lectura? El llibre ens fa volar la imaginació, ens converteix en protagonistes d’aventures fascinants, ens condueix per països i paisatges exòtics i desconeguts, ens porta al diàleg amb persones inabastables. El llibre no és un mitja de comunicació passiu; tot al contrari, fa volar la nostra ment, excita la imaginació, ens trasllada a indrets misteriosos i ens apropa als grans personatges de la humanitat, passats, presents i, àdhuc futurs. El llibre és l’amic que ens acompanya en la solitud, l’angoixa i l’esperança... –els punts suspensius són meus-.



Un llibre editat el 2005, que recomano que el busqueu. Un llibre dels que s’haurien de recomanar a instituts i universitats, ja que desperten i ajuden a pensar i entendre...

Bona lectura i bona companyia.

onatge


6 comentaris:

  1. Doncs sí que fa venir ganes de llegir-lo!

    Has copiat un fragment engrescador.

    Gràcies!

    ResponSuprimeix
  2. L'autor fa una magnífica interpretació del que representa la lectura per a ell i segurament també per a tots nosaltres. Sembla molt interessant, però no m'estranyaria que el llibre ja estigués descatalogat i tot, tenint en compte com està el món editorial. Amb tot, valdria la pena intentar trobar-lo.
    (Ah, onatge, t'he "robat" el rellotge i ara també és al meu espai. No t'enfadis gaire, eh?)
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Carme, estic segur que si el trobes t'agradarà.

    Galionar, no et sé dir si està descatalogat o no... Pel que fa al rellotge potser anirem al mateix temps... De fet em va agradar perquè ja n'estic fart de la traducció del castellà de les dues i mitja, una i mitja, al meu país les "mitges" les venen a la merceria. Aquí les hores sempre les hem comptat per quarts.

    Bona primavera.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. jo n'acabo de llegir un que he simultaniejat amb un altre és a dir dos temàtiques diferents, ara un tros d'aquest i un altre capítol de l'altre. Bé El llibre en qüestió és " Lleó l'africà" de Amin Maalouf, interessant, per la situació i referències històriques, encara que se'm hagi fet una mica feixuc. És que narrar penúries ara per ara, se'm fa pesat.

    Hi un petit fragment que vull reproduir(encara que no tingui permís de l'editor) Pag 192, edició catalana de butxaca,

    "- Quan vius en una ciutat , acceptes de deixar de banda, tota dignitat, tot amor propi a canvi de protecció d'un soldà que la fa pagar cara fins tot quan no la pot exercir. " ....


    salut

    ResponSuprimeix
  5. fanal blau, és un llibre per anar-lo digerint sense pressa.

    Joan, un bon tast el d'aquest llibre que acabes de llegir. Estic d'acord amb tu, narrar i llegir penúnires és pesat, de vegades ja n'hi ha prou amb les pròpies...

    Salut i llibres.
    onatge

    ResponSuprimeix