Avui dia de la Poesia, tot i que ja sabeu que no sóc amant del dia... Però he volgut escriure quatre paraules jo que no sóc poeta, per despertar a tots els MISERABLES, no poso nom ni cognoms, la llista és llarga, però tots els coneixem, es disfressen de conselleria, d’ajunta...m€nt, d’àrea..., de consell..., de secretari, de diputació. En fi no us vull avorrir. També el dedico a tots els que han estat assassinats per expressar la poesia que duien al cor...
No em facis
preguntes,
abraça’m el cor.
T’abraço
sense interrogants.
T’acaricio
fins que crida
el silenci...
Mira’m
sense l’herència
de la humanitat.
Toca’m,
sabràs que
sóc jo.
onatge, 21 març 2010
Per desgràcia, la llista de gent que comentes és molt llarga. Un poema bonic. Bon dia de la poesia!
ResponEliminaAh! no ets poeta? primera notícia!
ResponEliminaBon dia de la poesia.
P erò
ResponEliminaO natge
E s
S abut
I
A ssenyala
Bon vespre poètic, onatge!
ResponEliminauna abraçada!
Fantàstic poema!
ResponEliminaUna forta abraçada! Per cert, m'he adherit aquest blog. Desitjo que també t'interessi el meu, una abraçada!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
Albert veig que coneixem la mateixa llista...
ResponEliminaCarme tinc massa respecte per les i els poetes per considerar-me'n...
Calpurni gràcies, m'has deixat amb la boca oberta...
Fanal blau que el vespre sigui compartit...
Jordi gràcies, vindré a l'imperdible de l'ànima.
Salut i poesia.
onatge
T'abraço el cor, poeta! :-)
ResponEliminaRita, he perdut el "marcapassos...". Gràcies.
ResponEliminaUna abraçada cardíaca.
onatge