Brindarem amb una abraçada.

Omplirem la copa

amb el vi destil·lat

a la vinya de la vida,

i brindarem amb una abraçada

ben estreta,

ens asseurem a la taula parada

i serem dos i serem tres,

convidarem a la lluna i el mar,

el sol la barca i el far.

Respirarem l’hora baixa,

i ens enlairarem fins

les estrelles de la nit.

Antigues besades

seran tendres com de primer dia.

No cercarem en els nostres

orígens de dona-home,

sinó que ens abraçarem

amb el nostre destí d’avui.

A l’altar del diàleg hi encendrem

espelmes de paraula,

cada flama ens il·luminarà

cos endins, esperit endins.

Serem tu i jo.

Jo, l’home nu

amb les butxaques buides,

només el cor curull d’amor.

I tu dona, ets el món

creador de vida,

engendradora d’horitzons

tocables, i sembrats

a la terra de l’ànima.

Brindarem avui i ara.

Brindarem tots dos...

onatge