divendres, 26 de març de 2010

Brindarem amb una abraçada.








Omplirem la copa

amb el vi destil·lat

a la vinya de la vida,

i brindarem amb una abraçada

ben estreta,

ens asseurem a la taula parada

i serem dos i serem tres,

convidarem a la lluna i el mar,

el sol la barca i el far.

Respirarem l’hora baixa,

i ens enlairarem fins

les estrelles de la nit.

Antigues besades

seran tendres com de primer dia.

No cercarem en els nostres

orígens de dona-home,

sinó que ens abraçarem

amb el nostre destí d’avui.

A l’altar del diàleg hi encendrem

espelmes de paraula,

cada flama ens il·luminarà

cos endins, esperit endins.

Serem tu i jo.

Jo, l’home nu

amb les butxaques buides,

només el cor curull d’amor.

I tu dona, ets el món

creador de vida,

engendradora d’horitzons

tocables, i sembrats

a la terra de l’ànima.

Brindarem avui i ara.

Brindarem tots dos...


onatge




6 comentaris:

  1. Les butxaques buides i espelmes de paraula. Poca cosa més per al cor.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  2. Les espelmes de paraula que no s'apaguen mai.

    ResponSuprimeix
  3. txin txin pel teu brindis...
    una abraçada, onatge!

    ResponSuprimeix
  4. Vaja!Quina pau més tendra, ampla i grata m'ha entrat al llegir el teu poema. Gràcies :) Et seguisc, besets vaaan!!

    Amira

    ResponSuprimeix
  5. Francesc tens raó els bàtecs del cor són universals...
    novesflors gràcies pels teus desitjos.
    fanal blau sempre hi ha una copa amb aigua de lluna per tu.
    Ari, celebro que el poema t'hagi dut aquesta "pau tendra".

    Una abraçada amb brindis.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Ummmm! que preciós!
    puc sentir aquest sentiment :D
    un petonas

    ResponSuprimeix