Animals amb sabates i corbata.
Llicenciat amb el diploma
penjat a la paret.
No tenen ànima ni entranyes.
Aixafen i devoren tot el
que troben al seu pas.
Són voltors llicenciats.
Són executius de la jet pet...
Sempre són el gos bordador de l’amo
o de la societat anònima.
Els corcs de l’ascensió
els corca el sentit comú.
Les seves converses sempre són buides
i tenen sempre un ganivet preparat.
No ataquen mai de cara...
onatge
Amb aquesta definició jo em faig el meu concepte...
ResponEliminaHomes grisos, amb més cul que cara (ho dic per lo de la "jet pet").
ResponEliminaFantàstic retrat!
maijo
Quin retrat! Val més mantenir-los allunyats!
ResponEliminaDoncs sí, més val mantenir-nos distanciats d'aquests especímens, pel que pugui ser... Per sort, acostumen a veure's venir d'una hora lluny, o a ensumar-se d'una hora lluny...
ResponEliminaUna abraçada.
Cèlia, comparteixo el teu concepte...
ResponEliminamaijo, sempre m'ha agradat dir-ne "jet pet...".
Carme, per descomptat, sempre que poguem, ben lluny!
galionar, com tu dius, aire aire...
Salut.
onatge
Sort que el seu món i el nostre no són el mateix, millor veure'ls de lluny, de fora, i desitjar-los que algun dia la seva carència d'amor sigui saciada per un ésser estimat, perquè les coses no ens poden estimar, encara que ells no ho saben.
ResponEliminaSí Mònica; confonen sentiments amb compte corrent, amor amb preu, tendresa amb marca de cotxe..., en fi, no cal continuar...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Voltors!!! doncs si, quin adjectiu més adecuat :)
ResponEliminaun petonet maco
Lucia, gràcies per venir.
ResponEliminaSalut.
onatge