dimecres, 25 de novembre del 2009

Amor de sembrada honesta.


Amor de sembrada honesta, amor de mà oberta.
Amor que fas viure i fas morir.
Amor, t’he conegut per una drecera de sinceritat.
Virginitat en la paraula, arrels en pluja profunda.
He caminat per camins amb honestedat,
i he traspassat distàncies a cara oberta.
Qui cara veu cara honra.

Amor d’amor. Passió de persona.
Estels d’hora baixa i d’hora alta.
La teva flor ha florit amb lluna plena.
Amor, la vida sense tu, mai no és plena.,
tu ets l’eco i la tramuntana en el meu interior,
només tu coneixes el meu endins.
Lletres que només tenen sentit amb el teu accent.
Ets l’airet que fa respirar i viure a grans i petits.
Quan estic enamorat no camino, volo.
El viure és una volada, si s’estima
mai no ho oblidaràs, és amor !

onatge

5 comentaris:

  1. Hola, és la primera vegada que entre al teu blog. Havia llegit els teus comentaris al blog de Montse i ja allí m'encantaren els teus poemes, així que he buscat i el que he trobat ha estat tot un gran descobriment. M'agrada molt la poesia i em sembla que ací en tinc moltíssima. Vaig a donar un cop d'ull i espere visitar-te sovint.

    ResponElimina
  2. Quin poema d'amor, onatge, és una meravella!
    Ho veus com havies de tenir bloc?

    Hi torno, rellegeixo, és preciós!

    ResponElimina
  3. Joana estàs a casa teva, sigues benvinguda. Llàstima que quan has vingut la cafetera estava freda..

    Carme, gràcies. Potser si que em calia un blog per respirar, però m'agradava tan dir "sóc un sense blog".

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Un cant d'homenatge a l'amor ple de tendresa i sentiment. Em sembla que ha estat l'amor que t'ha escrit el poema; tu, segurament, només miraves...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. galionar, segurament que com tu dius va ser l'amor que em va escriure el poema, jo només mirava com naixien les paraules...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina