divendres, 20 de novembre de 2009

Estimada criatura.


Estimada criatura
que omples el meu cor de goig.
Sento respirar els estels
de la natura.
Tot és un sí arrelat de vida.
És el temps de la fruita madura,
la nostra vida encara no es collida.
Quan broti el raïm d’amor
en farem el vi de vida.

Les teves paraules seran il·lusions,
i les teves ordres, passions.

Aixecarem la vela major
i navegarem per les rutes
escrites en un mapa d’amor.
Tocarem les illes sense ser pirates.
Ens regalarem il·lusió,
i en les tempestes dominarem el timó.
Descobrirem noves platges,
de cada pam de sorra
en farem un port.

No m’amaguis el teu somriure
mai, tot és enyor quan
no es puc viure
amb tu.

onatge

3 comentaris:

  1. Quants somnis! Quantes expectatives!

    Fer de cada pam de sorra un port... és bonic, s'ha de tenir llocs segurs a vida, ports on reposar.

    ResponSuprimeix
  2. Preciós poema d'amor, onatge. Com que hi ha molts tipus d'amor, ara mateix me l'aplico a un de molt personal i petitó, no precisament de parella, que tot just està brotant.
    Bona manera de començar el dia, llegint els teus poemes. Segur que serà un dia feliç.

    ResponSuprimeix
  3. La deus estimar molt, quan per ella en faràs vi de la vida, a mi em sembla que ja l’has fet i te l’has begut. Encara et sento embriagat.
    Que tinguis un bon dia.

    maijo

    ResponSuprimeix