dimecres, 25 de novembre de 2009

Si un dia no hi sóc.


Si un dia no hi sóc no ploris per mi.
Agafa un pom de records i posa’ls
en un gerro sense aigua
ni llàgrimes, posa-hi només sorra de mar.
Potser un dia seré cendra sense foc.
Potser un dia, els records, seran l’única flama,
seran potser un mar sense platja
o una platja sense mar.
Si un dia no hi sóc, posa una paraula meva
en el teu pit, i de maternal
manera la sentiràs viure.
Potser el petó amb gust de mar
serà només un record,
i la seva tendresa un fòssil
d’estimar, una carícia d’enyor.
Tot serà i viurà en temps passat,
un temps sense calendaris,
però amb moltes dites a destacar.
Hi hauran uns ulls, orfes de mirada,
unes mans, fredes a la carícia,
un cor rítmic, però sense batec.
Estimar, qui sap quin sentit tindrà.
Les humitats tendres d’estimar,
seran un desert de sorra.
Si un dia no hi sóc, no posis cap creu al meu nom,
ni vulguis fer sortir el sol en divendres.
Comparteix la flor que hi ha en tu, amb la lluna,
ella farà brostar el sol i la vida, respiraràs.
Acluca els ulls i somia, lluny de mirades fugitives.
Si un dia no hi sóc, potser viuré en un carrer fosc.

onatge

3 comentaris:

  1. Quin poema més romàntic!!!
    Si un dia no hi ets, de segur les teus oaraules, les escrites i les que l'aire transporta hi seran en el record de la gent que té la sort d'escoltarte o lleggir-te com jo.
    I ja no puc dir-te més coses que m'esperen a l'escola.
    Fantàstic!!!

    ResponSuprimeix
  2. Cendra que en molts moments ha escalfat i que encara guarda caliu.

    ResponSuprimeix
  3. Joana gràcies per les teves paraules. Espero que no hagis fet tard a l'escola.

    Novesflors tens raó, cendra i caliu acostumen anar de bracet...

    Salut.
    onatge

    ResponSuprimeix