dimarts, 10 de novembre de 2009

Carta.


Benvolguts Arbres,

us estimo, vosaltres que teniu les arrels fermes en aquesta terra, la terra que jo estimo, i que m’ha vist néixer. Sou grans, forts i valents. Per l’estiu compartiu ombra, i per l’hivern gaudiu de les hores de sol. Per la primavera la pluja i el sol us deixen verds. Vestits de fulla verda, sembleu un quadre del millor pintor. Per la tardor, els enamorats caminen arrastran les vostres fulles caigudes.

Arbres, us estimo perquè sou fidels a les vostres arrels. I ploro dins de l’ànima quan algun brètol, us encén foc al cos. Maleeixo el qui crema un bosc. Arbres centenaris que ja heu viscut més del què viuré jo. El vent us anima i danseu amb ell. Arbres ran de camí, o a la falda del cim. Sou els fonaments perquè l’ocell hi faci el seu niu d’amor. Tants arbres assassinats pel tall mortal de la destral, la criminal serra...

Arbres us desitjo llarga vida, i que us mantingueu units. No us deixeu convèncer per ningú, vigileu les males companyies.

Ens retrobarem molt aviat.

onatge


La carta la vaig escriure ja fa anys, l'abre el vaig conéixer a Porrera -Priorat- el Nadal del 2008.

5 comentaris:

  1. Arbres, jo també us estimo, us hauríem de cuidar molt més.

    ResponSuprimeix
  2. Llarga vida als arbres, hi estic molt d'acord! (és el primer que es talla en qualsevol obra!)

    ResponSuprimeix
  3. Senyoreta, que pot fer la lletra més grossa, que des d'aquí no es veu la pissarra? (És que necessito ulleres, sap?)

    ResponSuprimeix
  4. Novesflors, gràcies per la recerca.

    Carme gràcies per ser-hi.

    Cèlia benvinguda la teva bona lluna...

    Galionar, senyoreta jo amb la meva barba i cabells blancs... De vegades el tamany de la lletra o és massa gran o massa petit. En aquest cas quan ho vaig escriure a una mida gran les lletres s'ajuntaven.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix