dilluns, 16 de novembre de 2009

Hora gat quan l'interior miola vida.


Hora gat quan l'interior miola vida.
Hora gat quan
l'interior miola vida
i de tot el viscut i no viscut
només en queda l'espina.
Sempre queda la lluna plena
que ens fa créixer l'interior.
Sempre som llops
però amb el pas del temps
anem perdent les dents.
Amb el pas del temps
el sol no s'afaita i duu barba.
Hora arrapada a la pell
quan el rellotge vital
se'ns para...
Hi ha moments en que les il·lusions
són com immigrants sense papers.


És nit i el silenci
està darrera de cada porta,
en cada coixí, en els llavis
que queden muts i escoltants.
I la soledat en l'acte d'escriure,
mentre els mots neixen i respiren
respiro la brisa de la soledat.


En l'eco del silenci
hi ressona el propi crit...
Els minuts del temps
van caient com les llenties
cauen fora del plat
i queden damunt de la taula.


El temps és el gran profanador
que entra i pren possessió
de la nostra vida.


Hora gat quan l'interior miola.
I miola viure, viure i tornar a viure.
Les armes no poden matar el temps,
el temps sempre té un cor fort.

onatge

7 comentaris:

  1. "Les il·lusions són com immigrants sense papers" entenc que no tenen lloc, no tenen un espai propi i vagaregen perdudes i sense massa objectiu, que la vida o la societat (en ambdos casos) els va prenent.

    Però aconseguir papers per les il·lusions encara és més difícil potser que per als immigrants. :)

    ResponSuprimeix
  2. Si les il·lusions tinguessen papers ja no serien il·lusions sinó realitats i les il·lusions són importants.

    ResponSuprimeix
  3. Sort que només és de vegades, que les il·lusions fan vaga; seríem una mena de morts en vida, sense elles. Ja ho cantava Lluís Llach fa molt anys: Cal qeu neixin flors acada instant.
    No sé si acabo de copsar-li el sentit a aquest teu pensament:
    "El temps és el gran profanador
    que entra i pren possessió
    de la nostra vida."
    Ah, i la mixeta de la fotografia és deliciosa; m'agradaria acaronar-la, ben asseguda a la meva falda mentre l'interior miola.
    Bona nit.

    ResponSuprimeix
  4. Carme, tu que ets mare d'il·lusions saps bé, que una persona sense il·lusions és una persona morta...

    novesflors, tens tota la raó, sort que les il·lusions no depenen de cap decret ni de cap ministeri...

    galionar, "El temps és el gran profanador
    que entra i pren possessió
    de la nostra vida." Amb aquesta frase em sembla que intento dir que si deixem que el temps s'apoderi de nosaltres sense il·lusions, és com si no tinguessim vida...

    Gràcies.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Sabeu? Potser sigui cert que si les il·lusions tinguessin papers ja no serien il·lusions sinó realitats... però jo veig molta diferència entre il·lusions perdudes i que vagaregen i il·lusions amb vocació de realitat. Jo sempre aposto per aquestes, es faran realitat o no, però l'objectiu és aquest. Les que vagaregen massa i no tenen voluntat de ser realitats, a vegades poden fer més mal que bé. Ho deia en aquest sentit. O potser toco massa de peus a terra.

    ResponSuprimeix
  6. Carme segurament que tens raó, però què és la realitat: allò que veuen les nostres ninetes, el que acaricien les nostres mans, el que fa bategar el nostre cor?

    Una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Per a mi, tot això és realitat, onatge, tot...

    ResponSuprimeix