diumenge, 15 de novembre de 2009

Cap tristesa cap enyor.


La nit pentina les teves paraules
com estels fugaços i juganers.
La sal em fa venir més set
i els nostres llavis ressecs besen la nit,
mentre la lluna hi posa
romanticisme i tendresa.

Avui, ara, el mar sembla
d’argent veritable.
Si poguéssim caminar per
damunt de les aigües...,
no ens caldria veler per navegar.

Però per camins profunds
caminem i arribem.
Els sentiments no tenen despertador,
només tenen aire de vida.

En el coixí de les fulles caigudes
visc la meva tardor.

Cap tristesa cap enyor.
Els baladres floriran
paraules a la primavera,
l’estiu ho asserena quasi tot...

onatge

2 comentaris:

  1. És un poema que malgrat el seu final a mi si em dóna una certa tristesa. Pe`ro conec la sensació de tantes vegades viscuda "cap tristesa, cap enyor" són els moments màgics de la vida... sempre n'hi ha

    ResponSuprimeix
  2. Carme, el sol de l'enyorança surt cada dia, es clar que tambè surt el de la companyia, el del somni, i la insolació de la realitat.

    Salut.
    onatge

    ResponSuprimeix