diumenge, 29 de novembre de 2009

Al sedàs personal.


Al sedàs personal
pedres i engrunes,
i la vida que ha passat
per cada forat de l’engraellat.
Estats d’ànim sense govern
però que ens governen...

Dels quadres dels grans artistes
no me’n quedaria ni el color,
només la visió que
aquesta sempre és personal
i potser és la única que val.
Ens embruten l’espai de la consciència,
ens fan creure en la brutícia,
però no som bruts.
Sempre hi ha l’interés d’algú
a manipular la consciència.

Els pobres d’amor, manipulen
la vida i la mort.
Els de cor de talonari
posen preu a tot,
respiren a preu,
ofeguen a preu
i moren a preu...

Maleïts els mediocres
ells fabriquen les guerres.
Els terroristes de vida
que sempre s’amaguen
darrera d’una bandera
tacada de sang...
Els curts de testicles
que són els lladres de la llibertat.
La fecunditat del mal
no té veda...

Cada dia més animals,
cada dia més irracionals...
La barca no té rems,
només té paraules,
però navega per
un mar d’orelles sordes...

onatge

4 comentaris:

  1. En un mar d'orelles sordes i amb temporals de paraules injustes, obscenes, plenes d'odi navega sempre la nostra barca

    ResponSuprimeix
  2. Hola Carme. Com Cantava Brams: no crec que per ser d'un país s'hagi de demanar permís...
    I sí, ja veus que sempre hem d'anar remant i sempre falten mans i rems...

    Salut.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. I tant, sempre remant a contracorrent, però lluitant per la nostra llibertat i per una bona consciència individual i social.
    Un plaer compartir amb tu aquestos temes també.

    ResponSuprimeix
  4. Joana, massa sovint ens volen imposar decrets al cor o empresonar-lo directament acusat d'estimar...

    Salut.
    onatge

    ResponSuprimeix