dilluns, 9 de novembre del 2009

Aquest poema fou escrit fa uns quants anys, però sóc dels que pensen que un poema no caduca mai...


Tenir una dosi…


Sento com el record

em punxa l’ànima.

La meva ànima

és una immensa ferida

que no reconeixeria ningú.

Però què és ser feliç?

Ah!, l’eterna pregunta,

tantes vegades sense

trobar-hi resposta.

Ser feliç és tenir una dosi

de conformació, de donació,

de respecte, de sacrifici,

d’empenta, de tornar

a començar cada dia.

Mare de Déu!, la felicitat.

Quan falla alguna dosi d’aquestes,

la felicitat fa equilibris

a la corda fluixa...


onatge

5 comentaris:

  1. Hola Carme, potser som nosaltres que fem caducar la seva metàfora...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. I de vegades ho som i no ho sabem! Ens maca conformació, ja ho pots ben dir, i petites dosis de poca cosa més...

    ResponElimina
  3. He vist que corria poesia per aquest blog i m'acosto, jo també intento fer-ne.

    M'agrada la descripció que fas de ser feliç:

    Ser feliç és tenir una dosi
    de conformació, de donació,
    de respecte, de sacrifici,
    d’empenta, de tornar
    a començar cada dia.

    Però també m'hi agraden altres dosis... i disculpa pel plagi, però crec que en un comentari me'l puc permetre.

    Per ser feliç cal una dosi
    de somni i de valentia
    d'il·lusió i de comprensió
    d'amor, per continuar
    estimant-nos cada dia

    ResponElimina
  4. Cèlia gràcies per la teva dosi...

    Berta tens tota la raó, a la vida hi ha moltes dosis, en cap moment he intentat fer la llista de totes. Comparteixo les teves dosis...

    Salut i vida.
    onatge

    ResponElimina