dilluns, 7 de desembre de 2009

Tinc un alfabet.



Tinc un alfabet
de pedres personal.
De totes les ensopegades.
Amb les pedres
petites, les vocals
i amb les grans
les consonants.
Un alfabet d’alegria,
mala lletra.
L’alfabet de la soledat,
una abraçada profunda.
Un petó als llavis.

Al poema de viure,
mala gramàtica.
Cada metàfora un
ofec o un respir.
A l’alfabet dels difunts
cendra i silenci,
repòs no sé si etern...
Hi ha tants alfabets
com persones.
Alfabet de silenci,
silenci i gramàtica
de silenci.
També hi ha l’alfabet
sense paraules, però
que també parla,
també escriu.

Hi ha un alfabet
per a cada sentit.
I un sentit per
a cada alfabet.
Alfabets que s’enduu el vent,
i altres que són permanents
a sang i temps.

onatge

2 comentaris:

  1. sí, tots posseïm el nostre alfabet de pedres personal i intransferible, però per sort d'alfabets n'hi ha de moltes menes, i d'altres dels quals també ens servim no són tan feixucs ni farragosos.
    Com a metàfora, m'ha agradat el tema.

    ResponSuprimeix
  2. galionar, tens raó, hi ha un alfabet per a cada persona.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix