dijous, 31 de desembre de 2009

A les dotze...

A les dotze...

Aquesta nit
a les dotze
he mirat el mar
i m’he trobat
la teva mirada,
a la barca
dels sentiments
hem embarcat
les llàgrimes
salvant-les
del naufragi...

De dos freds
una sola esgarrifança...
Ens hem agafat
de les mans
passejant pel
propi desert,
però ens han
anat florint flors
amb cada record.

La nit és un
brindis de tendresa
amb tu...

onatge...

6 comentaris:

  1. Que floresquen flors al teu camí, amb els records i amb les noves vivències.
    Bon Any.

    ResponSuprimeix
  2. novesflors et desitjo que el teu cor sigui l'eco d'amor i de vida...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. la nit més bella, és la nit en la seva conpanyia...
    No perds mai , l'ara i aquí, esdevé cada instant i et mostra l'horitzó, cada instant, cada dia.

    salut
    Joan

    ResponSuprimeix
  4. Joan gràcies per aquesta amanida filosòfica, amb la que hi estic d'acord.

    Salut.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Que puguis fer cada nit aquest brindis de tendresa.

    ResponSuprimeix
  6. Carme gràcies pel teu bon desig. Et desitjo el mateix...

    onatge

    ResponSuprimeix