dimecres, 2 de desembre de 2009

Potser sí…


Miro endavant i no hi ha davant.
Potser tot només és un mirall
que m’enganya els ulls.
Potser els cims només
són embuts del revés...
I la lluna només és una
adhesiu retallat a gust.
Potser les guerres són una invenció,
i els mandataris només són
una llufa de paper retallat...
Però no, la sang dels
morts és de veritat.
El cel i l’infern potser només
és una ratlla... dels estrellats.
Els diners només són paper mullat.
I el terra on creiem tenir les arrels
només és cartró gruixut.
I si les idees només són atacs
que tenen els il·luminats...
Potser els bancs només són
una taca d’oli a la vida
i a la butxaca...
I si la història és sempre la mateixa
i només canvien els narradors.
El temps potser no passa,
només l’anem destrossant
de generació en generació...
Potser si desenterrem els morts
ens en diran la veritat...
Potser sí.

onatge

3 comentaris:

  1. :) poca cosa ens diran els morts... :)

    però potser és cert que anem destrossant el temps

    ResponSuprimeix
  2. Potser anem cercant sortides,
    potser no les trobem,
    potser el temps no acompanya,
    potser, però nosaltres, el millorarem.
    Això, almenys, esperem.


    Millor ens creem una visió optimista i a veure que passa.

    Un plaer.

    ResponSuprimeix
  3. Carme, els morts, d'alguna manera també parlen, de vegades fins i tot criden...


    Joana, per descomptat que val més tenir diòptries d'optimisme...

    Salut i metàfores...
    onatge

    ResponSuprimeix