dimecres, 16 de desembre de 2009

La llum del cel.


La llum del cel és la llum
que m’ajuda a caminar o no...
Ara per exemple està gris,
una llum que convida a meditar o no.

No fa gens d’aire no s’aixeca ni
la fulla del poema.
La llum de la nit és el vaixell
de la gran aventura, per algú
pot ser la mantellina
de les llàgrimes més tristes.

El sol és el gran fecundador,
la seva llum ja és més de mitja vida.
La llum de la flama de l’espelma
pot ser llum de pètals d’amor
o llum de tanatori.

La llum de les grans fogueres
sempre és la llum de la gran ceguera...

onatge

5 comentaris:

  1. Que no ens falti la llum als ulls i al cor!

    ResponSuprimeix
  2. Carme tant de bo. Que no ens falti la llum. Fins i tot en la foscor més fosca, hi ha una flama de llum...

    Joana llarga vida a la llum...

    Salut.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. la llum del cel, la de la nit i del sol, totes són part de la petita i la gran llum del amor.
    m'agrada, aquesta nit ho demana...

    ResponSuprimeix
  4. però, la llum blava del cel, d'on prové?

    ResponSuprimeix