dissabte, 19 de desembre de 2009

Sentiments en almívar.


Tinc els sentiments en almívar
de tant en tant m’hi posen vinagre,
llavors em trenquen el sentiment.

A la cara fosca de la lluna
la flama encesa de l’enyorament.
El poema en paper d’argent,
bona lletra amb accent de temps.
Sé que enllà de la tarda
vindràs de bracet amb la nit.
Ens explicarem les absències
del dia, i les trobades...

La cançó dels ais i uis.
Hi ha dies que els sentiments
surten a passejar i perden
la meva adreça...
I mentre passegen i fan el cim
i quan els falta l’aire per espirar.

Els sentiments prenen cafè sense sucre,
es barregen a mar quan
la lluna fa el ple, i es fertilitzen
quan la pluja és una carícia suau.
I ploren quan els tiren sal.
Viuen al seu temps
i moriran al seu temps.
Cap rellotge no assenyala
un temps de sentiments.

Quan s’estima tot floreix
d’un sembrat interior.
Menys quan ve una tempesta
que ho apedrega tot...
Les flors perden els pètals,
el poema perd el cordó
umbilical amb el poemari.
Els records es queden
només amb l’espina...
I tot esdevé un camp d’oblit.

onatge

7 comentaris:

  1. Quan s'estima tot floreix
    d'un sembrat interior.
    A vegades no cal cap tempesta
    i poc a poc, cauen els pètals
    i callen les paraules
    i s'esborren la meitat dels records.
    A vegades no cal ni tempesta.

    ResponSuprimeix
  2. Molt bon poema, la continuació de la Carme hi encaixa també.
    És una delícia llegir-te.

    ResponSuprimeix
  3. Molt sincer Onatge, feia uns dies que no podia entrar tant als blogs, aprofite ara per llegir-te les altres entrades.

    ResponSuprimeix
  4. al'almívar fa de bon conservar i dolcet...

    ResponSuprimeix
  5. De vegades els sentiments estan amarats de pensaments, i això fa mal; però els teus sentiments, malgrat la sal i el vinagre,són dolços, així passin primaveres i hiverns, i fins i tot arribi l'oblit.

    ResponSuprimeix
  6. I d'emocions, com vas ara que ve Nadal?

    Una abraçada, un dia d'aquests.
    maijo

    ResponSuprimeix
  7. Carme gràcies pel teu poema.

    myself gràcies també per les teves paraules, i benvinguda.

    Joana, quan escric em seria impossible no ser sincer, és on gaudeixo de llibertat plena...

    novesflors l'almívar va bé per conservar les coses, de vegades el problema és que les conserva durant massa temps.

    Imma gràcies per aquest tast gastronòmic que fas dels meus sentiments.

    maijo, les emocions sempre hi són, estan en l'aire, en els arbres, en els ocells, en la solitud de la platja, en el silenci en el crit de viure i tot plegat fa el seu eco dintre meu...

    Una abraçada en almívar natural per a totes vosaltres.
    onatge

    ResponSuprimeix