dissabte, 16 de juliol del 2011

En l'estel del teu somriure...












“De la llibretada...”


En l’estel del teu somriure

s’hi gronxa el teu esperit.

La lluna del teu món de dona,

la tímida estrella,

ets el pont entre vida i amor,

passió i tendresa.

A la nit sorgeix la paraula

que atura i fa fecund el temps.

El somriure és la carícia i besa

la meva sensibilitat.

La meva identitat d’home

ha trobat la teva paraula de dona,

el silenci de viure

s’ha fet vida.

I esdevenim vianants del món,

amb arrels fermes i concretes.

En el mar de les onades

i naveguen els nostres desitjos.

L’horitzó és allà on no hi arribem mai...

Tu i jo engendrem, la paraula,

els sentiments hi posen

l’accent.

onatge

4 comentaris:

  1. Qué deliciós es barrejar-se entre paraules, passió i tendresa, per caminar junts sentint la vida compartida.

    Molt bonic! bona nit des de la llum

    ResponElimina
  2. Un ballíssim cant d'amor. Com m'agrada això de l'estel del teu somriure!
    Bon diumenge ennuvolat!

    ResponElimina
  3. M'encanta... un somriure pot despertar qualsevol sentiment!
    Una abraçada onatge.

    ResponElimina
  4. Una munió de sentiments tendres cap a la figura de la dona, que ben segur enamora a totes les que ho llegim...tanta sensibilitat fa que tanquem els ulls i ens deixem gronxar per les ones, al ritme suau d'una havanera...
    Un petó amb cada gota de pluja,
    M. Roser

    ResponElimina