diumenge, 17 de juliol de 2011

La paraula compartida...













Ho sento però encara forma part de la digestió de la "llibretada...".

Les arrels profundes a l’arbre de la vida,

branques febles i delicades, amb els

sentiments profunds i reposats.

I en el tombant de cada any

l’amor reposar i o oblidat.

I en la vesprada la companyia desitjada.

Encara recordo el renec dolç

del primer crit de vida.

La mantellina de les primeres misses,

ja no hi queda ni sant ni llànties,

massa bugades, ha passat el temps i els dies.

Diòptries per veure tot el que cal,

i deixar-ne una mica al cau.

Comencem la vida amb fúria,

i l’acabem a pas de tortuga.

Dona i home, un sol llenguatge

amb diferents accents.

La paraula compartida.

Estimar sense esclavatge,

però cada dia el mateix prometatge.

A sants i minyons no prometis si no dons...

onatge



4 comentaris:

  1. Tens tota la raó del món, amb els anys les coses es van apagant... i acabem al mateix lloc, compartint les impressions de les primeres vegades.
    Una abraçada, Irina

    ResponSuprimeix
  2. És un poema molt melòdic! Espero acabar la vida amb una mica de fúria :)

    ResponSuprimeix
  3. Estimar sense esclavatge,
    però cada dia el mateix prometatge, què preciós!, un desig...

    Abraçada!

    ResponSuprimeix