diumenge, 3 de juliol de 2011

Ja m'he llevat...











Ja m’he llevat, el pensament

encara no s’ha rentat la cara...

Reclino el cap enrere de la butaca,

tanco els ulls, entro al meu món,

el carrer dels records, la plaça dels desitjos,

la font de totes les sets, el balcó del mai més,

la mar bressol de tots els viatges,

la platja de petxines obertes,

la casa de l’enyor, els veïns

que han canviat de casa i de llengua,

les petites botigues de confiança

ara són molt grans, immenses,

impersonals, mal educades i de mal fiança,

la meva llibreria, el banc de la passió,

(no pas el dels diners...)

també trobo el lleuger mal de cap de diumenge,

hi ha el mirall de sempre, el que canvia sóc jo...,

segueixo caminant i em trobo

la meva infància, ens abracem com

dos vells amics, ella segueix igual,

el que ha canviat sóc jo,

m’explica coses que encara recordo...,

tot just tombo la cantonada i em

trobo l’adolescència, està trempada

com sempre, quin temps aquell,

el cos vivia al trot i al galop, tot era poc

i res no era tot, obro els ulls i veig

el que sembla la realitat amb codis de barres,

etiquetes amb el preu, formularis, historials,

expedients, sancions, la hipocresia

feta institució, prou, em vaig

a rentar la cara...

a

onatge

2 comentaris:

  1. Ara no sé qui és que no s'ha rentat la cara,tu o el pensament...Però tu segueixes somniant i veig la melangia del passat, xocant amb la realitat de
    l'ara...
    "Em trobo amb la meva infància i ens abracem com dos vells amics"...encantador.
    Bona tarda de diumenge al far,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  2. Hola M. Roser, és per allò que sempre hem de tenir viu la nena i el nen que portem a dins...

    Des del far una abraçada de dilluns.
    onatge

    ResponSuprimeix