dijous, 7 de juliol de 2011

Tinc ferides...










Tinc ferides

que prenen el sol,

altres estan

obertes al silenci,

les que fan mal,

n’hi ha que

sagnen tendresa...

Cada ferida

forma part de mi.

Sóc vida i ferida,

però no tinc

cap ferida que

em tingui presoner

a la seva cicatriu...

Ferides fredes com el gel

i altres amb bon caliu.

A cada ferida

el seu poema,

també el seu enterrament,

no hi puc estar

casat eternament...

onatge

8 comentaris:

  1. Fas bé de no casar-te eternament amb cap ferida, onatge; són com l'amor, que cap és igual que l'altre però tots són importants. Com l'amor, cap ferida no ens ha de fer presoners.
    T'envio una abraçada impregnada de la marinada nocturna del ventilador.

    ResponSuprimeix
  2. Qué bé de poder tancar les ferides amb poemes... a mi em costa realment sortir del forat on m'he fotut... però sé que me'n sortiré, perquè mai m'ha agradat ser presonera ni de mi mateixa.
    Salut i força... Una abraçada onatge.

    ResponSuprimeix
  3. Hola Galionar, cada ferida ha configurat una mica els meus sentiments i la meva manera de veure el món, escoltar l'aire, sentir el mar i estimar...

    Des del far una aferrada pel coll.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Hola Alba, la foscor més fosca té una flama de llum, i quan en surtis veuràs que el món és en color...i qeu tot el que deixes enrere només ha estat un mal son...

    Des del far una aferrada pel coll.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Hola novesflors estic completament d'acor amb tu, qui no té una ferida és que no viu...

    Des del far una aferrada pel coll.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Les ferides ens enforteixen i enriqueixen, a vegades fins i tot ens mostren el camí.

    ResponSuprimeix
  7. Em sembla que tots tenim alguna ferida oberta, o mig tancada i em d'aprendre a conviure amb elles o els hem de plantar cara...diuen que el que no et mata et fa més fort!!!
    Les ferides que prenen el sol deuen ser més optimistes, per la lluminositat...però veus que bé? no en tens cap que et tingui presoner, senyal de que has lluitat, potser a cops de poema o potser és la marinada del far...
    Petons,
    M. Roser

    ResponSuprimeix