diumenge, 31 de juliol de 2011

Ens cremem...













Ens cremem amb

foc de silenci

i flames d’absència.

La tímida carícia

creix i s’enlaira

com un estel.

No profanem res

i ens ho donem tot.

Respirem amb el

gemec del desig.

L’amor encén els cors

i esdevenim flama

que no crema.

Tot és un somni

d’ulls oberts...

onatge

6 comentaris:

  1. Els somnis d'ull oberts són els millors.
    I tal com l'expliques ben bé que ho sembla, dels millors.

    Bon agost, onatge, estaré una mica desconnectada, a dies, a dies...

    ResponSuprimeix
  2. Em suggereix un amor en la distància, un foc candent que no arriba a cendra, una complicitat compartida en la penombra.
    Bon diumenge i bona setmana Onatge.

    ResponSuprimeix
  3. Els somnis d'ulls oberts són els que m'agraden! I la cremor, si és d'amor, doncs també!
    Salut i abraçada onatge!

    ResponSuprimeix
  4. Els somnis d'ulls oberts són els que més m'agraden onatge! que tinguis una feliç o poètica setmana, primera d'agost!

    ResponSuprimeix
  5. Que visquin per sempre, els somnis d'ulls oberts! Són, moltes vegades, el motor que fa escriure els poetes i la força necessària per continuar avançant.
    Bon agost, onatge, i una abraçada!

    ResponSuprimeix