diumenge, 24 de juliol de 2011

Paraules a la sang...















Aquest paraules embastades amb fil de sentiments, és d’aquelles que no les vaig acabar d’embastar, vull dir que l’intent de poema va quedar inacabat, el vols acabar tu...?


Paraules a la sang

a l’ànima al cor

a l’esperit a la butxaca,

ai si les paraules parlessin...


Cada paraula té el seu mot.

Paraules a l’albada,

a la barca mar enllà,

a l’aigua clara,

a la flama i caliu,

a la tassa paraules,

al poema no escrit,

a l’estel en llibertat,

al far de mar obert,

a la plaça de la vida.


Paraules a la carícia

que parla, al silenci

dels teus llavis,

a la nit amb lluna,

al solstici dels sentiments,

a la nuesa, a les mans

que tenen fred

onatge

5 comentaris:

  1. Vols dir que fa falta acabar-lo? A mi em sembla que, com a molt, només li faltaria la puntuació final, perquè el poema parla per sí sol i suficientment tal com està...
    No hi afegeixo ni una coma. M'agrada així.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Si m'ho permets m¡apunto no pas a acabar-lo si no a seguir-lo:
    paraules que tenen fred
    set de les teves manyagues
    abraça-les entre els dits
    acarona-les amb tendresa
    són paraules de carn i d'esperit
    escrites amb el ritme dels batecs

    ResponSuprimeix
  3. Ufff, aixo d'acabar-lo és molt difícil, t'ho deixo per tu, que ho fas fabulosament be :)

    ResponSuprimeix
  4. Paraules i literatura,
    paraules, "l'arma de l'esquerra",
    paraules sempre blaves, immaterials,
    paraules-sentiment.

    [és el que em suggereix la "paraula", evidentment no és el millor final]

    ResponSuprimeix
  5. Galionar, Efreelang, magazine.cat i Helena gràcies gràcies a totes per la companyia i aportacions.

    Des del far salut.
    onatge

    ResponSuprimeix