Si sant Jordi fos una rosa, seria...
Una
rosa amb
pètals
bategants,
la
tija un somriure,
la
seva rosada
besaria
els teus llavis,
l’eco
cantaria al cor...
Vermella
groga o blanca,
sembrarà
el teu record...
Si fos espina, seria...
A
cada ferida
banys
de lluna
per
calmar la cicatriu,
tendresa
ni poc ni massa,
ferides
d’alegria,
llàgrimes
de dia,
poema
de capvespre,
la
passió compartida.
Hi ha roses que ens broden records, i queden guardats a la
calaixera de l’enyor...
Si sant Jordi fos un vocabulari, diria...
A abraçar, E estimar, I il·lusió, O ofrena, U unió.
Abraçar les consonants.
B bonança, C caliu, D donar, F felicitat, G germinar, H
humilitat, J jardí, K kantisme, L lluminositat, M moixaina, N ni no, P positiu,
Q quietud, R romàntic, S somnis, T t’estimo, V ventada, X xocolata, (sense
llet) Z zenit.
Obre
un llibre deixa
enlairar
el somriure
vola
amb la imaginació,
acarona
la rosa al teu pit,
bressola
profunditats
amb
els ulls tancats...
S’abracen una T i una E, T’estimo. Però sempre hi ha un
apòstrof de separació o d’unió...
Un
dia quan els pètals
de
la rosa surtin del
bressol
de les pàgines
d’un
llibre, jo ja no hi seré,
però
Tu escoltaràs l’eco
de
somriures passats,
llàgrimes
d’alegria i enyor...
Sempre hi ha un primer abril a les il·lusions.
Si fa sol floreixen les roses i les espigues. Si el dia és gris, tenim el cor
de la rosa...
Sant Jordi és més que un sant... És
una festa d’alegria, un brindis dels cors, les il·lusions es fan estel i volen.
Ens queda un vers als llavis, un poema al cor, i l’abraçada a l’ànima. Els
llibres són un tresor i la seva lectura una riquesa.
Passen els anys i en silenci
recordem les roses com un sembrat d’il·lusions en flor. Recordem els absències
i les llàgrimes ens fan ballar un vals als ulls i al cor. No hi ha rosa sense
espines...
Sant Jordi és l’excusa per sortir al
carrer i dir T’ESTIMO!
Quantes
roses regalades
i
quantres tristes i abandonades...
i
els cors en flor i les
mirades
enamorades.
No
comptis les roses,
una
de solta et recitarà
un
vers als llavis.
No
miris el passat
ni
busquis el futur...
Tot
és l’ara i aquí.
Si
sant Jordi no fos sant,
seria
un pagès que estima la terra.
Si
fos un ocell, seria un colom missatger...
Si
fos un lector, sempre llegiria llibres de paper.
Si
l’haguessin fet funcionari, hauria
demanat
la baixa per pròpia voluntat.
Si
fos un núvol, plouria suaument.
Si
prengués cafè, li agradaria curt
però
amb cos i sense sucre...
Si
fos aire, seria un bon vent.
Era
sant però la seva religió
era
la llibertat del vent.
No
era bilingüe, ara parlaria català.
Si
fos una eina, seria una
aixada
per llaurar i sembrar.
Per
dinar ara brindaria amb cava
i
humitejaria l’esperit amb vi negre.
Si
fos escriptor, escriuria a mà.
Era
lliure, no estava afiliat a cap partit.
Ell
i el drac, en realitat tenien bona amistat.
Una abraçada amb Rosa...
onatge
Sant Jordi 2013
