dimarts, 10 de gener de 2012

Potser sí...


















Obra de la Maria Josep Ginovart (sense demanar-li permís...)

Potser sí que a la meva tendresa hi ha sortit durícies sense arribar a tenir flor... Però viure és això; és  sol i la pluja i lluna i fred, companyia en la solitud, la veu del cor en l’eco del silenci.

M’agrada viure perquè no hi ha manual d’instruccions... M’agrada ran de mar quan l’onatge em du la sal per conservar el poema. A la sorra no hi escric noms ni promeses sense notari, només la petjada nua dels meus peus. I els meus ulls ninetes d’horitzó.

Les barques jubilades m’expliquen històries del mar.
Sóc arrels de les meves arrels. I l’herència genètica que cada lluna plena m’ho recorda.

Sóc un home amb un quaranta tres a cada peu. La sang em fa florir els atributs que més baixen que no pugen. Però i la tendresa de la rosada? I la gramàtica dels llavis, i el verb conjugat a dos... I el foc que no crema però té flames que sempre encenen el caliu...

Sota un sembrat de núvols mirades grises però també somriures que esperen la bona pluja.

Cada camí ha tingut altres caminants, però la meva petjada sempre és personal, com totes les petjades del món. A tots els camins hi ha pedres per tothom.

Sempre m’ha desagradat l’altivesa dels campanars, intentant voler-ho dominar tot...

La flor més flor acabarà perdent els seus pètals, i el foc més foc acabarà perdent les seves flames.

Tinc somnis a flor de pell i realitats amb flor i sense...
Potser ja fa temps que no giro el cap enrere.
Els coloms s’han menjat les molles de pa del camí...
onatge


9 comentaris:

  1. Bon any onatge!

    Per cert, mai és tard pels mariners que saben en quin port han de fondejar!

    Petons cap al teu far!!!

    ResponSuprimeix
  2. un escrit fresc onatge, ple de vida i llibertat i alhora encoratjador

    m'ha agradat, gràcies des de l'eternitat - el 5%

    joan

    ResponSuprimeix
  3. Tinc somnis a flor de pell i realitats amb flor i sense...
    Potser ja fa temps que no giro el cap enrere.
    Els coloms s’han menjat les molles de pa del camí...

    A qui, no li passa tot això onatge ?
    Sensacions molt ben expressades. Ja m'agradaria a mi expressar-me aixi.
    Les molles del camí desapareixen, però queden els records i a vegades potser hauríem de girar el cap enrere, tot i que fa mandra.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  4. Tenir somnis a flor de pell... sempre.

    ResponSuprimeix
  5. Hola Judit, bon Any també, encara és molt tendre, cal veure com creix, quines companyies agafa, per qui es deixa influenciar... I si convé, una bufetada a temps...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Hola Joan benvingudes les teves paraules mataronines...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Hola aixa, tens raó a la majoria de persones ens passen coses similars, potser només canvia com les vivim i les acceptem...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. Hola novesflors, benvinguts els teus pètals...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Vaja, se m'havia passat! Ja veig que hi ha confiança, això és bo.
    La tendresa no deixa de florir encara que un mateix no se n'adoni. M'ha agradat molt.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix