divendres, 13 de gener de 2012

Realitat...












(aquest intent de poema va quedar inacabat, i així el deixo, potser és la realitat...)

Absència, proximitat,
llunyania, pensament,
els records a la butxaca,
la realitat, què és...?
Les persones que caminen,
els coloms, l’aire que no
professa cap religió...?


El cafè que me pres,
la tassa buida,
el càrter que va
llençant cartes...?
Els que entren a l’església...,
el llibre que tinc
damunt de la taula?


La parella que es besa
mentre les seves mans
escriuen el poema?
La realitat és segons
qui la veu, qui la mira,
qui se la imagina,
qui se la troba...
em sembla que no té preu,
no té codi de barres
-tot i que de vegades
tingui barra...-,


la realitat, paisatge,
dibuix, llum, ombra,
color, peus i mans,
imaginació, llibertat,
taxa, cadena, decret,
llei, govern, polítics,
realitat
onatge






3 comentaris:

  1. La realitat és segons qui l'escriu i segons qui la llegeix... realment maco.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Gemma i Sara gràcies per la vostra realitat...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. No hi ha una realitat, cadascú te la seva pròpia,
    personal i intransferible...
    Potser si rebusques entre el records de la butxaca podràs acabar el poema!
    Bona nit,
    M. Roser

    ResponSuprimeix