dissabte, 28 de gener del 2012

De vegades plorem...












“No conec la tèbia llum del capvespre”

Però sí les llàgrimes
d’un nen, no estic
segur de si eren blaves...

“La rosada matinera”
sempre escriu el poema
a la tendresa de la profunditat.

Sempre hi ha un núvol
que fa el pinxo davant del sol.

De vegades plorem
senzillament perquè
les llàgrimes són capricioses...,
o perquè tenim un eco
dins nostre que vol
cridar cap enfora...

Les aigües de l’estany
són la metàfora,
el bressol pel plany...
onatge

6 comentaris:

  1. A vegades plorem, i encara que a vegades portem molt i molt temps sense fer-ho, arriba sempre un temps en el qual... a vegades plorem. A mi no em costa gaire, la veritat!

    Bona nit, onatge!

    ResponElimina
  2. M'encanta onatge.... tenim un eco que vol sortir cap enfora. és això!! El plor, l'angoixa, l'estat de patiment... tot és perquè hi ha quelcom que vol sortir cap enfora.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. De vegades plorem perquè tenim el cor a vessar d'emocions, i les aigües es desborden com si es tractés d'un llac imaginari...
    I és molt bo que ho fem, i si és amb llàgrimes de colors, serà un plor més amable...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Si parlem de llàgrimes,
    potser no hauríem de plorar
    doncs, no sabem si rodolen
    per versos d’alegria
    o per poemes eterns de
    tenebres amagades.

    ResponElimina
  5. Tenim un eco dins nostre..., cert!, m'agrada molt com ho expresses...a vegades hi ha a qui li costa deixar-lo sortir. A mi no gaire...Emocions que afloren...d'una o altra manera.
    Bon vespre!.

    ResponElimina