dimecres, 18 de gener de 2012

És espina...

















Obra d’Isabel Pons Tello


La nit trenca
les paraules i tallen.
I cada ferida
té la sang
de l’accent...
El poema
és espina
perquè no hi
ha peix...
Ni el got mig
ple ni mig buit,
got d’aigua.

S’estripa el paper blanc.
Un rellotge que
no té temps.
Les flors sense pètals.
Fred sense gel.
Un viatge entre
dos marges de pedra...
onatge



8 comentaris:

  1. Sembla que avui hagis tingut un mal dia...tot plegat destil·la amargor...
    hi ha un poema castellà que diu:
    No pienses que las rosas
    se afean con espinas,
    piensa que las espinas
    se embellecen con rosas...
    És una idea que cal tenir present...
    Petons, sense espines, cap al far,
    M. Roser

    ResponSuprimeix
  2. I és que la nit onatge..... la nit és molt dura!
    Petons.

    ResponSuprimeix
  3. M. Roser m'han arribat els petons sense espines. Aquest intent de poema el vaig escriure ja fa temps, forma part de la "llibretada". I a la vida hi ha de tot...

    Des del far amb pètals de somriure.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Alba, la nit és màgica o tràgica... He escrit molt sobre la nit...

    Des del far amb flor de nit.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. "cada ferida/ té la sang de l'accent": molt gràfic! Els poemes poden ferir.

    ResponSuprimeix
  6. Hola Helena, crec que sí, que els poemes de vegades poden ferir, tot i que sovint neixen d'una ferida o d'una tendresa sense sang...

    Des del far sense ferir.
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Hola Ariadna gràcies per venir al far...

    Des del mar amb bon onatge...

    ResponSuprimeix