divendres, 6 de gener del 2012

De seda...















La imatge és de la xarxa, però no disposo de l’enllaç.

Laire es fa de seda
i les paraules
com gavines
volen fins la cala.
Ens retrobem
amb el flaire dels lilàs
fins que la lluna
es vesteix el collaret.

Amb les parpelles closes
bressolem somnis.
Cap flor de cirer
so supera el teu encant.
Amb la primavera
gaudim de la
llibertat del poema,
esdevenim metàfora
a la platja
de els arribades...
onatge


1 comentari:

  1. Quantes coses fines i suaus, l'aire, les paraules, fins i tot la pell de la noia...
    Retrobaments amb olor de flors...llibertats de poemes...tot plegat unes metàfores molt fines i delicades com la seda...
    M. Roser

    ResponElimina