diumenge, 3 de juliol del 2011

La pella, sempre pel mànec...












Sento la porta

però no truca ningú.

Hi ha diaris

que són fastigosos

a diari...

M’agrada la generositat

de l’oli al pa amb tomàquet.

No hi ha llibres bons

i de dolents, hi ha llibres,

la resta són imitacions

i alguns una vulgar disfressa...

La cassola sempre

a foc lent.

El vi només per batejar

els llavis, i si pot ser

negre del Priorat.

La cultura, als governs

sempre els sembla

una atzavara...

La paella, sempre pel nec.

onatge

8 comentaris:

  1. Mentre es llegeix el diari els pensaments arriben i marxen al galop. Tu els captures, res no fuig. Els teus pensaments queden entallats fins a confeccionar el poema. Tot un art!
    Una abraçada meditant.

    ResponElimina
  2. Em sembla que són molts que voldrien tenir la paella pel mànec...Quan em faig pa amb tomàquet,
    l'oli és tan generós que regalima per tot arreu.
    Jo, al teu poema li posaria per títol:El nostre pa de cada dia...
    Un regalim de petons fins el far,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. tete, es la paella sempre pel nànec, oi? la del títol vull dir
    i si resulta que no la volen ni pel mànec?
    i si la deixem estar?
    i si deixem els diaris que nomes diuen el que els hi conve?
    i les ràdios i les teles, ens agafem el pa amb tomàquet, per mi millor sense sal, i ens acostem vora el mar, aquest capvespre?
    sóc mes senzilla jo, contacte amb natura i llibres per distreure'm, m'espanta una mica el teu lateral dret...

    ResponElimina
  4. A mi el vi mullant els llavis em sembla poc, és com si et posessin la mel a la boca i a l´instant l´enretiressin.
    Posats a tastar meravelles, aprofitem-les.

    salut i força!

    ResponElimina
  5. Hola maijo tu que em llegeixes amb bons ulls...

    Des del far amb bona brisa.
    onatge

    ResponElimina
  6. M. Roser de vegades quan tenim la paella pel mànec llavors hem de procurar que no s'enganxi...

    Des del far amb una nit serena.
    onatge

    ResponElimina
  7. Menta fresca, opino com tu de vegades ni la paella... Veig molt poca televisió (potser és que en fan poca...), m'agrada més un llibre, música i paper i tinta. Quan dius qeu t'espanta el meu lateral dret, suposo que vols dir el del blog? Bé, tot és opinable, la majoria no hi són fisicament, però jo estimo la seva obra i la seva tasca.

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  8. País secret, el tema del vi, jo sempre vull dir qeu el vi m'agrada que m'acompanyi no que em domini... Però entenc la teva metàfora...

    Des del vi, ai vull dir des del far...
    onatge

    ResponElimina