diumenge, 31 de març del 2013

BUGADA...















Estenc les il·lusions
com un llençol a la lluna.
Estels i fades, la nit
una ventada de vida.
El rellotge de sol fa
una pausa, el mussol
de la nit no diu res...
La rosada va posant
el cap al coixí.
El concert del silenci
abraça els arbres...
El mar és un bressol
de calma, el far
dorm de dia, les roques
sempre hi són, les barques
en mar, les que
reposen a la sorra.
La vida al seu aire.
Faig bugada de pensaments
i sentiments, cal reciclar...
onatge

dijous, 21 de març del 2013

No tinc testament...











Danso amb el pèndol
del rellotge, taral·larejo
la cançó del temps.
El sol madura el camí,
les pedres sempre hi són...

He cercat petjades meves
d’ahir, però ja no hi són,
o vivim en present o morim.

El taüt és el poema
on la descomposició
dels versos fa la
gran composició...

Em gronxo al trapezi
de la primavera,
canto amb la llum,
volo amb les papallones,
m’acarona la pluja.

Mossego una poma
amb pell i tot.
Tinc les mans buides
i un cor molt gran.
No tinc testament,
només l’abraçada
de l’ara i aquí.
18 març 2013, migdia
(escrit mentre em prenia
un cafè curt però amb cos...)
onatge



diumenge, 3 de març del 2013

dimecres, 6 de febrer del 2013

PASSIÓ...














Imatge de Roser Bonet Marsinyach


Quan es desfaci el llaç obrirà els ulls la lluna, la teva pell brindarà amb la complicitat, i la mútua carícia serà una cançó a dos... Escabella el temps i viu-lo. No deixis cap il·lusió orfe de passió...
onatge


Una bon acompanyament de l’amiga Carme. Gràcies.
Escabello el temps, però en moro més que no en visc, onatge. Carme Rosanas


dijous, 17 de gener del 2013

FERIDA OBERTA...








Ferida oberta

cos de poema,
bateig de sang
a cada vers.

Solitud a cor obert.
Vida llaurada
sense sembrar.
Dues mans a la
rosada de viure.

Destins predestinats...?
No, pedres ran de peus.
Somriures a ull nu.
El mussol sempre
amb la boca tancada...
Les estrelles s’asseuen a la
falda de les il·lusions.
Uns llavis sense filferro d'espines.
Proximitats a flor de pell.

Pa de capvespre,
aigua de lluna.
Tu i jo en el camí
que du a la creu de terme.
Al jardí del teu somriure,
m’hi perdo en flor...
onatge


diumenge, 6 de gener del 2013

Paulí Josa












Obra de Paulí Josa

Sóc una espina sense peix a la teva platja, la sal del teu mar i la lluna, nudista de vida només em vesteixen els sentiments... No hi ha palmera ni barca, ni xarxa ni ancora, em bec el silenci a glops..., sóc la caducitat de les meves neurones..., i els versos del cor enamorat, tres llàgrimes canten una havanera damunt del meu pit, el far ja té flama, ja sóc el mussol de la nit...

 onatge

dijous, 27 de desembre del 2012

CLIP. De Josep Vilà.










Obra de Josep Vilà

T'han doblegat el cos, han arrodonit les teves formes, ningú no t'ha demanat permís  per fer de la teva vida dos camins paral·lels sense cruïlla... Ara hauràs de rosegar un dossier, uns folis anònims tan si vols com si no vols... Tal vegada puguis abraçar dos o més poemes, llavors la vida et canviarà, tindràs bona companyia. Ara has entrat per sempre a l'objectiu Vilà...
onatge