ELS MEUS ESCRITS...

Els meus escrits...

Els meus escrits

com un fuet sec

en temps de gana...

Paraules que calmen

la set i desvetllen l’ànima.

Abraçades de cor obert.

La música del silenci

compartit, la solitud

sense sentir-nos sols.

La mútua pluja

ens fertilitza l’interior.

Roses i espines un

jardí complert.

Llàgrimes d’emoció.

Somriures de passió.

Poemes al coixí de viure.

Vida a compartir.

onatge

NO SÓC DOLENT.

No sóc dolent,

no sóc bo,

sóc silenci,

sóc solitud,

sóc flama de flama,

del vent, el seu viatge,

de la pluja la seva cançó,

al concert de la vida,

hi estic afònic,

sóc nascut per morir,

però visc, m’il·lusiona

el vol d’una papallona,

el naixement d’una flor,

el rosari de la pluja,

la rima d’una carícia,

la flama de dues carícies,

l’onatge de la teva mar,

les petxines a temps obert,

el cant de la dolçaina

sempre és companyia.

No sóc ni bo ni dolent,

no sé si sé qui sóc.

Em reconeixo en silenci.

En la soledat, sóc jo.

onatge

SOM...

Obra de Philippe ALLIET

Sóc ocell a l’oneig

de la teva mirada,

a la dansa del somriure

hi dansem amb alegria,

repiquen les campanes al

campanar de la passió,

cada silenci té el seu vers,

som fills del crit i la solitud,

i llaurem profunditats volgudes,

som fruit madur a temps

de tota primavera, i estrella

i estel al brindis de la lluna.

onatge

COMPARTIM...

Compartim la tarda com

l’aigua per la set, com la

lluna per la nit, talment

com el silenci a la

solfa de les carícies.

Brindem d’ànima a ànima.

Enlairem els estels a la

revetlla dels sentiments...

Dues llengües al mateix idioma.

A la teva pell blanca hi

recito el poema de la llum.

Junts conjuguem la rima...

onatge

MITJA VIDA...

Silenci, només el degoteig

de les paraules.

Ara el sol es passeja

per les copes dels arbres,

damunt del mar,

dóna caliu a la llibreta

que tinc entre les mans.

Abraço la brisa que

arriba de mar; sal, viatge.

Els ocells dins de la gàbia

parlen, clamen llibertat,

però els veïns tenen

la porta tancada...

 M’agrada aquest sol

després de dinar,

és mitja vida.

onatge

NO TÉ SINÒNIM...

No guardis silencis, que

un dia cridaran, si sembres

solituds, un dia et floriran

en companyia, però si et

negues a viure, moriràs!

Si només respires orgull,

t’ofegaràs... La humilitat és

el jardí de totes les flors.

Al pèndol del món hi ha

el teu temps, la vida

que has de viure, ningú

no pot fer-ho per Tu.

Si només gates diòptries

d’enveja, no veuràs res...

Si només estimes el preu

de les etiquetes, ets un mort viu.

Estimar no té sinònim.

Viure, tampoc...

 onatge

PURIFICA'M...

PURIFICA'M...

Purifica’m a la rosada

dels teus llavis, desvetlla’m

i digues que és un somni...

Només Tu fas sortir el sol

o encens la lluna, recites

el poema a ferida oberta.

Em fas la flama del teu foc.

Encenem el nosaltres.

A la teva lluna sóc el

sembrat que floreix.

Canta’m en silenci i escriurem

la solfa cos a cos...

Carícia a carícia combregaràs

sense hòstia, només amor.

Beneiré la teva rosada profunda

amb la meva llengua impura.
onatge