Compartim la tarda
com
l’aigua per la set,
com la
lluna per la nit,
talment
com el silenci a la
solfa de les
carícies.
Brindem d’ànima a
ànima.
Enlairem els estels
a la
revetlla dels
sentiments...
Dues llengües al
mateix idioma.
A la teva pell
blanca hi
recito el poema de
la llum.
Junts conjuguem la
rima...
onatge
Pell de gallina en llegir-te, onatge, quin poema més preciós!!!
ResponEliminaEl poema de la llum és ben bé aquest...
Gràcies Carme, està escrit tal com raja...
EliminaDes del far una abraçada.
onatge
M'agrada molt onatge! Tendre... molt tendre!
ResponEliminaGràcies Alba, sentiments en veu alta...
EliminaDes del far una abraçada.
onatge
I si no rima és igual, l'important és conjugar-lo junts i que la llum l'il·lumini el poema...
ResponEliminaPetonets camí el far.
Gràcies M. Roser, com tu dius..., bona conjugació!
EliminaDes del far una abraçada.
onatge