No sóc dolent,
no sóc bo,
sóc silenci,
sóc solitud,
sóc flama de flama,
del vent, el seu viatge,
de la pluja la seva cançó,
al concert de la vida,
hi estic afònic,
sóc nascut per morir,
però visc, m’il·lusiona
el vol d’una papallona,
el naixement d’una flor,
el rosari de la pluja,
la rima d’una carícia,
la flama de dues carícies,
l’onatge de la teva mar,
les petxines a temps obert,
el cant de la dolçaina
sempre és companyia.
No sóc ni bo ni dolent,
no sé si sé qui sóc.
Em reconeixo en silenci.
En la soledat, sóc jo.
onatge
Et reconeixes en en silenci i en la soledat ets tu... que bé si tothom hi arribés!!!
ResponEliminaBona nit, onatge!
Hola Carme, les ànimes sempre ens reconeixem...
EliminaDes del far una abraçada sense pressa.
onatge
Jo crec que les persones que s'obliden de sí mateixes per donar la mà a qui ho necessita no poden ser mai dolentes, onatge. I en aquest aspecte has demostrat que la teva humanitat no té límits.
ResponElimina(No ho repeteixo 19 vegades perquè potser seria una miqueta pesat, ja saps de què va:)
Una forta abraçada!
Benvolguda Galionar, m'has fet posar vermell, vermell, vermell, vermell, vermell, vermell, vermell, vermell vermell, vermell, vermell, vermell, vermell, vermell, vermell, vermell, vermell, vermell, vermell... Quan puc donar una mà o ajudar, ja saps que no ho faig per posar-me una medalla, si fos per això no ho faria, i pel cas que ens ocupa, m'ho miro com si fos un germà... Gràcies!
EliminaDes del far una abraçada sense pressa...
onatge
Elimina
Aquest jo, és un ésser humà, que viu immers dins el món dels sentiments, i els sap transmetre...Penso que això és molt bo!!!
ResponEliminaPetonets de capvespre.
Hola M. Roser, sembla que m'hagis fet un TAC! Una mica és com tu dius...
EliminaDes del far una abraçada sense pressa...
onatge
Ja coneixes la cançó de Moustaki, "Ma solitude", veritat?
ResponElimina